Cal recordar que aquesta consulta no és un simple tràmit polític, sinó que és la materialització del desig i la organització de milions de catalans i catalanes que, en els darrers temps, s’han mobilitzat per poder exercir el dret a decidir sobre el futur d’una part del poble català. És el pas més ferm de la història del Principat en el camí de la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol, un pas que ens ha de permetre ser sobirans del nostre futur.
No podem permetre que les elits espanyoles, sota l’empara d’una Constitució que va néixer amb l’objectiu de negar-nos com a poble, ens prohibeixin el dret a decidir sobre el nostre futur. La Consulta, i també la independència, són irrenunciables. L’exercici fonamental del dret a decidir no es podrà exercir dins la legalitat espanyola, per tant hem de renunciar a que l’Estat espanyol la consideri legal i hem d’entendre que ha de ser la societat catalana l’únic àrbitre d’aquest “procés” que ella mateixa ha engegat.
Tampoc tolerarem que les autoritats catalanes obeeixin aquesta prohibició, venent un cop més els nostres drets a canvi d’un pacte míser que no beneficiarà la classe treballadora catalana i que suposaria l’estancament definitiu del futur del conjunt del poble català. Cal obligar-les a convocar la Consulta malgrat la impugnació d’aquesta per part del Tribunal Constitucional. En els últims dies, principalment en el marc del Debat de Política General, hem vist com Artur Mas obria les portes a unes eleccions plebiscitàries o com ERC i la resta de la partitocràcia s’abstenia en la votació proposada per la CUP-AE animant a exercir la desobediència civil. No ens falten, doncs, raons per afirmar que únicament serà la classe treballadora organitzada l’única garant que es treguin les urnes al carrer el pròxim dia 9 de novembre.
De la mateixa manera que van ser les classes populars catalanes les que van permetre posar la consulta dins de l’agenda política, seran també elles les que forçaran que es pugui fer la consulta; desobeint la prohibició i fent complir el mandat de la ciutadania. La societat civil catalana té, per tant, una responsabilitat històrica única, que és la de no renunciar a les urnes el pròxim 9N. No ens conformarem amb unes eleccions plebiscitàries rere les quals hi haurà interessos partidistes. Volem un referèndum vinculant que ens permeti expressar quin futur polític volem pel Principat de Catalunya.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, per tant, apostem per la desobediència civil i la mobilització popular com a única via per aconseguir la realització de la Consulta. És per aquesta raó que convoquem des d’avui un cicle de mobilitzacions a totes les universitats i instituts del Principat de Catalunya que activin a totes les estudiants i les posin a treballar per la realització de la consulta.
A Osona aquest es materialitzarà amb la vaga convocada el 8 d’octubre, que comptarà amb una manifestació a dos quarts de dotze del migdia des de la plaça de l’Estudiant de Vic, i s’anima també a assistir a la manifestació que tindrà lloc a la tarda a Barcelona.Animem a totes les estudiants a activar-se en la defensa del dret a decidir, així com hem fet històricament en la defensa dels seus drets com a estudiants al conjunt del nostre país: els Països Catalans. L’organització estudiantil dóna els seus fruits, i així ho hem vist amb la victòria de la comunitat educativa a les Illes Balears i Pitiüses amb la recent retirada del Decret TIL. No cedirem davant els atacs espanyolistes, siguin en forma de polítiques agressives en matèria educativa a tots els territoris del nostre poble o en la prohibició de la consulta. L’educació catalana, l’educació que volem construir, no té cabuda dins el marc legal espanyol: gestionat per unes autoritats que dia rere dia ataquen la nostra llengua i la nostra cultura. Per aquesta raó, com a estudiants ens veiem en l’obligació de posar totes les cartes sobre la taula en la defensa de la consulta com l’inici del camí que ens ha de portar a construir el marc educatiu propi dels Països Catalans.
La nostra lluita és per l’emancipació del poble treballador català. Per totes les estudiants del nostre país. Combatrem l’Estat espanyol i el francès; així com tota autoritat autonòmica que mercantilitzi la nostra educació amb lleis com la LEC, el ja esmentat TIL o els tancaments de línies en valencià que ja freguen un 30% del seu total aquest curs; la reducció de beques, la massificació a les aules… La independència ha de permetre retornar el poder a la societat catalana, i obrir un nou paradigma que ens faci entendre que ho volem decidir tot, també com ha de ser la nostra educació. No regalarem l’ensenyament a la classe política –tampoc la catalana- sinó que volem que retorni a les nostres mans.
D’aquesta manera, entenem que el procés independentista no és una condició suficient per construir l’educació que el poble català necessita de per si, però que és una condició necessària per obrir una via a partir de la qual haurem de seguir lluitant per tal de construir una educació del poble i per al poble, una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat per la totalitat dels territoris que conformen els Països Catalans.
Per tot això fem una crida a les estudiants a que se sumin a la vaga de la setmana que ve així com a les futures mobilitzacions que farem. Les animem a prendre part en aquest moment històric i a ser responsables del futur del nostre poble. Només desobeint des de les classes, les universitats, els centres educatius, però també des dels barris, els pobles, els carrers; podrem aconseguir ser convocades a les urnes el pròxim 9 de novembre.
ATUREM LES CLASSES, ACTIVEM LA DEMOCRÀCIA!
PER UNA EDUACIÓ DIGNA EN UNA TERRA LLIURE!
